Mirava distreta un vol de gavines
al llenç del cel, quan, sobtadament,
retornaren als meus ulls, els teus.
Carícia d'avellana d'un instant
que s'impregna a la memòria del tacte
com qui reclama
la dolcesa d'un esguard
o la passejada d'uns dits recorrent-me els cingles.
Hi és tan a prop i tan lluny l’empedrat i el castell!
