RARAFRASEJANT UN POEMA DE BONET ESPRIU

De la teua calma

que n’és tota meua,

no en tinc paraules.

Silencis del so estimat,

sols, al poema.

I és que ets bàlsam.

I tu ni te n'adones,

que ets mar blau assaonat.

I és a mi a qui li falta

la rima necessària.