27 de novembre del 2012

UN PUNT BAIXET


Preparé un café
mentre ratlle al paper
i veig com s'esvaeixen
les lletres lentament.
Són simples paraules mutilades,
esclaves
de la solitud i el desconsol,
paraules vàcues
que moren als llavis del vers
quan de tu no les sent.

Al meu rellotge i al teu
és la mateixa hora,
la mateixa,
ni un minut,
ni un segon més,
la mateixa, ho veus?