 |
| La vida de les roses és curta però intensa. |
Me n'adone
que no sóc jo,
que no sóc jo sense tu,
i sense saber com,
al meu somni de cristall,
hi sóc jo, i sóc més jo
amb tu, que no amb mi.
Me n'adone
que perdre't es tan fàcil,
com evident
la certesa de no tindre't,
i que, vessant el vers
al jaç de l'amor,
ens acollirà el poema.
Me n'adone que hi ets,
que hi ets i no hi ets,
i quan hi ets sense ser-hi,
o simplement hi ets,
o simplement hi ets,
em sent viva i salvatge,
al temps que Cronos,
inhòspit i irreverent,
inexorablement,
recluta el temps.
