"M'agrada aquest verd",
em dius subtilment un dia.
"Serve un cabell teu
a la pàgina trenta-sis
dels Amors d'Ovidi",
em confesses un altre dia
mentre jo sedasse els teus mots
amb l'assossec del vers,
corpresa per tanta tendresa
i desperte embravida
intentant deseixir-me'n
d'aquest cau corcat i rovellat.
"M'agrada aquest verd",
em dius de manera insistent,
mentre una llum nova
desemboira un cadàver
clos dins d'un cos.
I no saps com...
com m'agrada el teu gest!
