Reinvente els teus besos,
aqueixos besos en blanc,
que es posen als meus llavis,
aqueixos besos assossegats
i dolços com la mel
que bateguen in crescendo
accelerant, sense control,
el meu pols desvocat,
aqueixos besos impacients
que lascius descendeixen
explorant en estampida
els sensuals amagatalls
sobre el mapa nu del cos,
mentre una llengua d'anhel
humiteja l' incipient verger.
Reinvente la trobada d'uns llavis
que capbussats
als solcs del mar
segellaran l'enllaç callat
cal·ligrafiant el demà.
Reinvente aqueixos besos teus,
aqueixos que algun dia tindré...
i mentre els reinvente,
tot el meu ésser...
trontolla sense més.
J.N.
J.N.
PS: Ufffff, i ara després del que he dit amague el cap sota el coixí
