28 de setembre de 2012

Arrecerant-me
rere el cristall 
m'allunye...

m'allunye del teu esguard,
rere les cortines de cristall,
que dringuen 
i dringuen
sense parar.

I em recorda
el seu dringar
el setí d'aquella mirada,
d'aquella mirada en espill,
que com música callada,
em bressolava tot sentit.

I ara...

dringuen els cristalls,
i dringuen
i dringuen
sense parar.

J.N.