Ooooooolé si l'he soltat gran!!!

Esborra'm els records,
presta'm  el teu cos
i no t'amoïnes, no,
que te'l tornaré embolicat,
i precintat amb laços 
de setí i tafetà
i amb ell, el meu...
sempre tindràs.

POESIA

Tardor de fulles mortes sobre la mar,
plomissal de versos sense acabar,
nits de llunes blanques i nues
rere les busques del temps que ens guia
i una cançó que sospira,
que sospira i batega 
mentre ens pren i ens manlleva
el crepuscle, la nit i el bes ...
i ens deixa sols, sols amb la música,
sols i junts... sols... i amb la rima.

A CREMADENT (com la xocolata de Martí i Pol)

Gratant la pell,

emmudeix el teu nom.

S'ofega el crit.
J.N
***
Amb tremor de cuixes
les teues ungles endins
m'esgarrinxen el nom.
Toni Prat
***

Si és que t'ofegues,

un vers en treu un altre.

Però l'amor sura.

Helena Bonals
***

I quin lluert

tan fi, amor! -veus?, s'esquitlla

talment una ombra.

Jordi Dorca

***

Dins d'un sospir

et menge a versos.


Torrent de mel.

Polonia

VOLS

Aliens a fronteres i distàncies

recorrem el món del vers

amb ales que al temps li robem

i fem de l’amor poesia,

volant lluny,

lluny de les nits desertes,

dels paranys entossudits del camí.

Lluny del dolor,

de les tenebres encadenades

les passes incertes,

els dubtes eterns …

Lluny de l’ocell

caigut sense niu ni pàtria,

esperarem els alts cims…

ESPERAREM

Versió en castellà per a la meua amiga Mares, que quan tira mà del traductor, li apareixen unes composicions dignes d'altres esferes :)

Ajenos a fronteras y distancias

recorremos el mundo del verso

con alas prestadas al tiempo

y hacemos del amor poesía,

volando lejos,

lejos de las noches desiertas,

de las empecinadas trampas del camino.

Lejos del dolor,

de las encadenadas tinieblas

los andares inciertos,

las dudas eternas …

Lejos del pájaro

caído sin nido ni patria,

esperaremos las altas cumbres…

ESPERAREMOS

UN BONIC POEMA DE MARES, UNA AMIGA MOLT ESPECIAL

Frecuento los desiertos

sin el cobijo de tu nombre

sin rescate.

Sin la guarida de tu abrazo yo naufragio

en estos simples versos perdidos.

Sin ti no sé ahuyentar los delirios de la noche

en este ocaso censurado de sueños

arenosos,

tristes...

Sin ti,

sin la luz de tu mirada,

la penumbra desde su vientre de amargura

anega el alma y la razón,

me revela cuán lejos y próximos estuvimos

sin comprendernos

como una canción escrita en otro idioma

que no deja de tararear el corazón.

F. P.

Sovintege els deserts

sense el recer del teu nom

sense rescat.

Sense el cau de la teva abraçada naufrague

en aquests simples versos perduts.

Sense tu no sé espantar els deliris de la

nit en aquest ocàs censurat de somnis

sorrencs,

tristos...

Sense tu,

sense la llum del teu esguard,

la penombra des del seu ventre d'amargor

que empapa  ànima i raó,

em revela que lluny i propers vam estar

sense comprendre'ns

com una cançó escrita en un altre idioma

que no deixa de bategar al cor.

Traducció: J. N.

FLORS EN LA NIT

Al bell mig del jardí, envoltada per la frescor de la nit, m'aprope a tu i, arraulida als teus estams, m'hi quede dormint.

 El mar és ple, però jo em passo els dies omplint-lo de mirada

Joan Vinyoli

És buida la mar sense el teu mirall; no hi ha tempesta que plene tan gran esvoranc (J.N.)