Arrecerant-me
rere el cristall
m'allunye...
m'allunye del teu esguard,
rere les cortines de cristall,
que dringuen
i dringuen
sense parar.
I em recorda
el seu dringar
el setí d'aquella mirada,
d'aquella mirada en espill,
que com música callada,
em bressolava tot sentit.
I ara...
dringuen els cristalls,
i dringuen
i dringuen
sense parar.
J.N.
